ALLEVAR, [ALEVAR] v. a.
Llevar; imputar, atribuir.
"... e axi com deurien pregar per cells qui ls dirien o ls farien greuges, ells los accusen e se n clamen, e ls persegueixen, e ls alleven crims." Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 5
"... e juren, e guaben, e fenyen e alleven diverses coses ab maestriada cuberta e ab soptils abelliments..." Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 5 v
"... per tal que negun falsari no pogues allevar falsies ni enganar vostre poble e diffamar vostra casa." Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 6
"Qui mal vol a ca, rabia li alleva." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"En aquella plaça estava .j. azalt maçip qui era parent de aquella dona, lo qual ab paraules ensenyades e humils escusava la dona del falliment que lo hom ergullos li alevave..." Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXVI
"e, si s baralla, ffals allevar e mal mesclar nunca se n cansa." Roig, Jaume Spill 7.758
"E no digues: -No puch comportar los dans hi enuigs que m fa tal home, ni puch soferir tan enujoses coses, que ell me fa grans injuries allevant me coses que james les he pensades." Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist 3.275, lib. III, cap. XXI
| | |